sóc

Sóc allò que faig
Sóc allò que visc
Sóc allò que sento


Vaig per on és planer
Vaig per on em du l'alè
Vaig pel camí més lent


I no sempre sé qui sóc
Ni sempre recordo el camí












Però quan torno a casa i les arrels segueixen al seu lloc, respiro... i segueixo sent... qui sóc...

hostalera

de la mà d'aquells que viuen els seus somnis, la vida ens somriu i ens sorprèn a voltes

obrint les portes dels nostres hostals

cuidant les parets dels nostres refugis

i arribats allà on els cors cansats agraeixen una carícia, decidim seguir el camí amb la certesa de no fer-ho sols

bufa

no sempre em veus
no sempre et veig
però sempre hi ets
sempre hi sóc

per molt dies
per molts anys
per tots els dies
per tots els anys

vibració

podria cridar fort i tal vegada ells s'acostarien atrets per la cadència d'allò que vibra...

podria pensar que només sota l'aigua la poden sentir...

podria fer veure que no em desvetlla el seu ofec...

podria vibrar amb la certesa que les aigües esmorteeixen la intensitat...

i alçar l'esguard i dir que així és com m'agrada.

fluir

fluir
sentir
tancant els ulls

sentir
fluir
mirant-he als ulls

on sóc 
no hi ha núvols negres
on camino 
les marietes no porten càrrega
on visc  
somriu el sol quan t'estimo

 i el cercle s'omple de sentits

i al final hi vaig ser...

amb un traç d'esbós

perfila l'anhel que et formigueja

i amb colors vius dóna-li rumb

que en el dibuix hi creix el somni

i a l'horitzó s'hi albira el tot

 

complementaris

instants

...

instant

n. m.

Període de temps molt curt

imprecisos

...

imprecisió

f.

ambigüitat, confusió, obscuritat, vaguetat, equívoc.

  ...i poques certeses eternes...

somnis

    tot avui que se'm passeja aquest dibuix per dins del cap...
    i l'he deixat sortir

il·lògic

  desfulla pixallits

mentre jugues dalt d'una muntanya russa

vesteix colors de nit

que ha esquitxat l'arc de sant martí

beu de la riba clara

on es banyen les fades el diumenge de pasqua

crida, canta, balla

sent, viu, somriu

perquè no sempre el que sembla lògic

és el millor camí

més enllà de la inquietud...

...les raons del cor...

serena

i cansada d'estimar en va
tanca la porta sense dir adéu
i marxa serena
fent camí descalça

i cansada de l'ofec al pit
s'enduu el record de la lluna plena
endreça els plors
i somriu amb ganes

 i surt al món mentre pensa que seguirà enviant postals imaginàries

ull de bou

un món per descobrir

...a dins o a fora...?

geografies

petites coses
petits moments
em fan sentir el batec del pas del temps
em fan reviure tot allò que vaig ser

un gest
una mirada
em confirmen que no he errat les passes
i que em guia un bon mapa

...i em recorden que els nodes enllacen xarxes

amb afecte i admiració pels meus col·legues de geografia, els que em van ensenyar i els que van aprendre amb mi. 

avui m'heu reconfortat. gràcies.

a les meves mans

 

està a les meves mans

decidir el meu desig

veure el reflex de l'aigua

que brilla 

que em porta llum

està a les meves mans

el secret de la meva felicitat

más cosas bonitas e inconcretas

como ese suspiro que me llena el alma
cuando toco el cielo con la punta de los pies

como esa idea loca
que reaparece cuando empezaba a dejar de creer

cosas bonitas e inconcretas
para encajar todas la piezas
bajo la clara luz de la mirada de un amor incierto

primavera

  apropant la primavera...

(fotos de Jordània -gràcies Vili-)

silenci

silenci/remor de fons

silenci/soroll de mar

silenci/moviment suau

silenci/navego

dins d'un mar estrany

dins d'un vaivé constant

silenci/respiro 

s'atura el vent
i em dones la mà

silenci...

cuca de llum

La nina està trista, diu que vol marxar

S’ha passat la vida al costat d’homes que no l’han sabut estimar

Ara mira per la finestra, voldria volar

Deixar-ho tot enrere i anar a aquella terra
On no hi ha dolor ni tristeses

On no li poden fer més mal

On no rebutgen a les deeses

Nina bonica, tu que saps donar, no marxis encara

Aprèn a volar de veritat, amunt ben alt

On els somnis es fan realitat

Recorda que val saber estimar

Nina, flor, que el cel et mira

Que el vent els cabells acaricia

Deixa que la teva llum il·lumini

Que el mon t’enyora quan te’n vas i et quedes tancada

Lluita, cuca de llum

Floreix de nou

Nina, ninona estimada

Nina, tu que saps donar, no marxis encara

Aprèn a volar de veritat, amunt ben alt

On els somnis es fan realitat

Nina, recorda que n’és de bo saber estimar

(Laia Bastús, La nina)

color

1.perquè m'agrada que t'envolti un arc de sant martí
2.perquè m'agrada saber que ets aquí
3.perquè m'agrada saber que hi ha colors al teu voltant
4.perquè m'agrada quan em regales els teus somriures de ganxet
5.perquè m'agrada veure't quan somrius amb els clotets
6.perquè m'agrada caminar amb tu
7.perquè m'agrada créixer amb tu
8.perquè m'agrada allò que has creat
9.perquè m'agrada allò que has triat
10.perquè m'agrada quan vius intensament encara que faci mal
11.perquè m'agrada quan m'abraces i em deixes plorar
12.perquè m'agrada la teva força, tan suau
13.perquè m'agrada quan balles i plores i rius
14.perquè m'agrada que m'expliquis allò que mai dius
15.perquè m'agrada que estimis com ho fas
16.perquè m'agrada que et deixis estimar
17.perquè m'agrada que t'ho prenguis seriosament
18.perquè m'agrada quan rius obertament
19.perquè m'agrada sentir que ets al meu costat
20.perquè m'agrada la sopa dels dijous que em segueix esperant
21.perquè m'agrada que marxessis un dia per després tornar
22.perquè m'agrada haver dormit amb tu a les golfes
23.perquè m'agrada haver crescut amb tu a al roure
24.perquè m'agrada ser la tieta que em deixes ser
25.perquè m'agrada que em deixis estimar allò que ets
26.perquè m'agrada que siguis tu
27.perquè m'agrada recuperar el temps perdut
28.perquè m'agrada quan em parles de les teves veritats
29.perquè m'agrada quan escoltes les meves inquietuds
30.perquè m'agrada trobar-te a faltar
31.perquè m'agrada que la meva història vagi amb la teva a compàs
32.perquè m'agrada tenir-te aprop
33.perquè m'agrada bufar les espelmes del nostre pastís
34.perquè m'agrada tenir-te amb mi
35.perquè m'agrada el teu color
36.perquè t'estimo

vell company

 
i avui que plou t'arrauleixes al meu costat i em mires
amb el dubte a la mirada
sembla com si em preguntessis si ja sé el que vull
i acluques els ulls
recordant el temps que fa que tu m'escoltes
i en saps la resposta

a l'univers

llanço desitjos

com qui envia missatges dins d'una ampolla al mar

amb la certesa que les onades me'ls tornaran

desitjos

* gràcies *

omplir la lluna II

quan sigui gran, vull...
veure sortir el sol











pujar a un tren
somriure als desconeguts
descobrir què hi ha dins dels miralls
tornar sempre a casa
acaronar un fill
escoltar la meva cançó
asseure'm vora el foc
escoltar el silenci quan els convidats se'n van

viure el cel a la terra
i omplir la lluna

pensaments/engrunes

mentre planto pensaments al jardí, deixant que el sol m'escalfi, una mallerenga se m'acosta i em somriu: gràcies per les engrunes, em diu. aquests trossets de pa que cada dia em dones, m'escalfen el niu.


piu piu

somnis

sol                                                                           

                                                                                                                 lluna

                              estrella 

sol lluna lluna sol estrella lluna sol sol

somia i somriu