15.1.12

pensaments/engrunes

mentre planto pensaments al jardí, deixant que el sol m'escalfi, una mallerenga se m'acosta i em somriu: gràcies per les engrunes, em diu. aquests trossets de pa que cada dia em dones, m'escalfen el niu.


piu piu

2 comentarios:

  1. Dana Carrillo15 de enero de 2012, 14:57

    una mallerenga que venia d'Estocolm,
    i que cridava el teu nom

    ResponderEliminar
  2. jo16 de enero de 2012, 12:32

    :)

    http://www.scricciolo.com/eurosongs/Parus.major.wav

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)