i tant

que val la pena.

tal vegada

tal vegada sigui cert que el món es revolta

s'indigna, s'irrita, s'inflama.

tal vegada sigui cert

jo respiro l'aire fresc del capvespre, 

-incerta pluja, m'inquietes l'ànima-

mentre rellegeixo les notes dolces d'aquest diumenge

tal vegada sigui cert que cal una revolta

suaument, dolça i serena

tal vegada...

llaços

foto preciosa feta per la núria un dia preciós

cims

per aquells que observem en la incertesa...

per aquells que busquem una muntanya...

per venus...

vida

per cada una de les espines

que em claves

per cada una de les ferides

que m'obres

em regales una flor

moments

la vida és
per omplir-la amb moments bonics

iaiabuela=orígens...?

iaiatresinabulainés

per la mare, que sempre té raó...

No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.



Jaime Gil de Biedma, "Poemas póstumos", 1968