reflexió

perdre allò que hem estimat és terrible,     però és pitjor no haver-ho trobat mai

mar de calma

enyoro l'instant d'aquest mar de calma

avui que les tempestes fan perillar el vaixell que guio

tanco els ulls i recordo l'illa on em durà el destí

quan el silenci regni i les onades descansin

sons

ahir vaig dansar al so d'una veu preciosa

que m'agradarà tornar a escoltar

la dona de la veu dolça
la veu 

sense paraules

un regal de dilluns al matí

tesoros

no te conviene 

esperar del olmo peras

no te conviene 

imaginar tesoros escondidos bajo las piedras

 entonces, no esperes y coge los tesoros que de la vida te llegan

primaveres

de la més petita de les engrunes en pot sortir la més dolça de les flors

cançò de tardor

«No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls»

somriu, somriu, que la tardor és freda 

i costa trobar l'escalfor d'una mirada

flors

    petits instants que omplen

vencedors

em rendeixo a mi

caic als meus peus

 i en surto vencedor

per a tots aquells que afronten la vida de cara

i somriuen quan es miren al mirall 

ella

ballava de puntetes en la foscor i somiava un país on els cotxes eren de colors

amb el pas dels anys va aprendre a ballar en color i a somiar només en la foscor

volant

perquè volar sí que m'agrada

tocant el relleu

amb la punta del peu

365=12=1

Jugarem a ser nenes les dues

O et regalaré la meva mà de tieta gran i

Arribarem tant lluny com vulguis i

No caurem

Agafades de la mà








sempre que vulguis venir a passeig amb mi

cosas bonitas e inconcretas

como una sonrisa imaginada que no alcanzaste a ver

o esa nube de forma rara que no se convierte en pez

cosas bonitas e inconcretas

para tejer un collar

bajo un rayo de sol de un dia incierto

conte curt

i espiava el món des de l'altre costat de la finestra

mentre a fora hi corria el temps