no deixis de creure

vull/tinc

una llum brillant que ensenya els camins

un estel fugaç que compleix un desig

un somriure constant

una mà de reforç

una dansa suau

un gest de suport

una flor 

i la dolça mirada d'aquells a qui estimo

conte d'hivern

Dues volves li caigueren al nas. 

Les va notar tant fredes com les seves mans. 

Començava a nevar i ella seguia al ras. 

La llum del fanal encès la feu tremolar. 

Allà dins deuria estar-s’hi calentó, va pensar. 

I una veu al fons de l’ànima li deia: fes-te petita i arrauleix-te dins del fanal. 

Et regalaré somnis de Nadal. 

vent

si et sents cansat

fondeja suaument l'àncora en port tranquil

però si sents el vent

lleva-la sense ànsia i deriva a un nou destí

arbre

fes créixer les teves arrels en tu mateix

a les teves branques penja-hi picarols

i estima i cuida cada fulla que et neix

 

    

                                        la resta és incert

descans

                    *                            *              *  

 

*                *                 *

*              

*

vida/partida

es mou una peça del tauler que em fa plorar
es mou una altra peça i em veig ballar
tires tu i ploro jo
tiro jo i somrius tu
i tornes a tirar 
temps d'espera del proper compàs
tiro jo i somric amb tu
i sento que la partida no té final
i que no se m'acaben les ganes de jugar

 
passi el que passi, no deixo que la tristesa guanyi la partida
al cap i a la fi, només és un joc on no hi tinc res a perdre
i somric

en color

 m'aturo, hi poso color i segueixo el meu camí

que tinguis sort

desembre

somriu, somriu
que arriba l'hivern
i les cançons es congelen a l'alè
canta-les fluixet,
que no es desperti el fred
i a la vora del foc,
somriu, somriu
i abraça'm fort