Dues volves li caigueren al nas.
Les va notar
tant fredes com les seves mans.
Començava a nevar i ella seguia al ras.
La llum del fanal encès la feu tremolar.
Allà dins deuria estar-s’hi
calentó, va pensar.
I una veu al fons de l’ànima li deia: fes-te petita i arrauleix-te
dins del fanal.
Et regalaré somnis de Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario