de 36 a 63

segon assaig

jo

***

actua i aprèn 

mira'm

mira'm

i si veus tristesa

no em regalis flors

mira'm

i si veus alegria

somriu amb mi

mira'm 

i si veus desig

obre els braços

però mira'm que si no em veus deixaré de mirar-te

no és el món que conspira

només és el mon que gira

simplicitat

*     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     * 

  *     *     *     *     *     *    

avança amb el corrent enlloc de fer cas a idees sobre les raons per les quals hauries de resistir-t'hi

volves de cendra

és dolç el fruit i amargues les espines

la bellesa rau en el conjunt

la força, en l'equilibri

primer assaig

davant
darrera
dret
invers
jo
ella
...
suaument

observa i aprèn

balla

i a voltes penso
i a voltes sento
i a voltes perdo
i a voltes ploro
i si penso, ploro
i si sento, perdo
i si perdo, ploro
i penso que sento

i a voltes penso
i a voltes canto
i a voltes guanyo
i a voltes ric
i si penso, ric
i si canto, guanyo
i si guanyo, ric
i penso que sento

balla com si ningú t'estigués mirant

cançó estúpida

I la cançó diu…

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

“Y es que me da la risa

Cuando navego sin prisa”

Trena d’arrel i acords de guitarra,

I aquest mar tan verd, em perd

Volant amb alfombra màgica i lluint el delit al mig del pit

Sento l’alè de somnis per viure

Que m’acarona, i em besa suau

Ballant amb desconeguts perduts que volen dur-me al seu llit

Sento un desig immens de viure

Que em fa tremolar, i em besa fort

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

“Que la primavera llega

cuando menos se la espera”

Trena d’arrel entre dues aigües

I aquest mar, tan verd, em perd

I encara recordo el cos nu damunt la sorra

I el camí del far

I m’entendreix el somriure càlid de la teva mirada

Que m’acompanyaran el llarg hivern, quan em pesi l’ànima

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

Que la nit és llarga

I ara sóc aquí, lluny del teu verd de maragda

des del cor

clik

Oda – 1 any

Quan tot just encara no havia après a ser conscient de la teva presència,

Quan tot just començava a estimar-te,

Quan tot just començava a creure’m que tal vegada tu m’estimaries,

Un llamp va creuar el cel i em digueren que potser te n’anaves.

I no vaig estar trista, només vaig començar a enyorar-te.

I em vaig sentir orgullosa del que m’havies ensenyat en tan poc temps.

Quan ja fa dies que em mires i somrius,

Quan ja sé com n’és de fàcil estimar-te, 

Quan ja fa un any que em crec que em reconeixes amb la mirada,

El cel s’ha asserenat i sé que ja no te’n pots anar del meu cor.

I no estic trista ni t’enyoro.

I em sento orgullosa de tot el que m’has ensenyat en aquest temps.

M’has ensenyat que l’amor està per damunt de tot,

Que els amics sempre hi són, generosos, a punt per no deixar-me caure,

M’has confirmat el que ja sabia, que els teus pares viuen en l’amor,

Que són tan valents com tu i que per damunt de tot, saben estimar.

Acompanya’ls sempre, perquè amb tu aprenguin encara més el gest de la generositat,

Que tan bé coneixen.

Deixa’m dir-te que ells, són una llum que fa temps que m’acompanya.

Ho sabies, eh que si? Ajuda’m també a no oblidar-ho

Deixa’m que et porti amb mi, dins del meu cor, per seguir aprenent jo també a ser tan generosa.

Petit, quina sort que tens. No estaràs mai sol. I ens seguiràs fent somriure amb la teva presència.

I ens faràs valents amb el teu nom, que llueix a cada fulla d’aquest paisatge anomenat vida.

de nou

si no fos

perquè em sobra força
per escriure la meva història

 besaria de nou la teva mirada

i deixaria de nou una rosa a la teva porta

foc

arraulida al racó fosc del seu silenci
ha passat els anys entre les boires
tremolant de por pel llarg hivern

perduda al racó estrany de la inocència
ha atiat el foc entre les llàgrimes
omplint de fum el seu present

avui, un sol instant
un cop de vent
s'enduu el que resta
l'última guspira que encara crema

avui, un sol instant
un cop de vent
revifa el foc
i la última guspira, encara crema

juny de 2008

... avui no és gaire diferent d'ahir, però camino amb algunes certeses més...

necessitat

perquè a vegades necessito dir coses
perquè de tant en tant voldria cridar
perquè sempre tinc ganes de ballar
perquè la paciència és virtut
perquè la lluna torna a sortir
perquè el que veig ho sento i el que no veig no existeix

perquè m'agrada viure desperta

el millor dels mons

el portes dins del cor

cor de pedra. sòlida i ferma. i tan sols una carícia et fa brillant.

 

 

 

 

 

aire

respira, capbussa't i no tinguis por
que tindré la mà estesa
per si necessites tornar a la riba