cançó estúpida

I la cançó diu…

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

“Y es que me da la risa

Cuando navego sin prisa”

Trena d’arrel i acords de guitarra,

I aquest mar tan verd, em perd

Volant amb alfombra màgica i lluint el delit al mig del pit

Sento l’alè de somnis per viure

Que m’acarona, i em besa suau

Ballant amb desconeguts perduts que volen dur-me al seu llit

Sento un desig immens de viure

Que em fa tremolar, i em besa fort

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

“Que la primavera llega

cuando menos se la espera”

Trena d’arrel entre dues aigües

I aquest mar, tan verd, em perd

I encara recordo el cos nu damunt la sorra

I el camí del far

I m’entendreix el somriure càlid de la teva mirada

Que m’acompanyaran el llarg hivern, quan em pesi l’ànima

Somriu, somriu, somriu

Cançó d’estiu

Que la nit és llarga

I ara sóc aquí, lluny del teu verd de maragda