des del cor

clik

Oda – 1 any

Quan tot just encara no havia après a ser conscient de la teva presència,

Quan tot just començava a estimar-te,

Quan tot just començava a creure’m que tal vegada tu m’estimaries,

Un llamp va creuar el cel i em digueren que potser te n’anaves.

I no vaig estar trista, només vaig començar a enyorar-te.

I em vaig sentir orgullosa del que m’havies ensenyat en tan poc temps.

Quan ja fa dies que em mires i somrius,

Quan ja sé com n’és de fàcil estimar-te, 

Quan ja fa un any que em crec que em reconeixes amb la mirada,

El cel s’ha asserenat i sé que ja no te’n pots anar del meu cor.

I no estic trista ni t’enyoro.

I em sento orgullosa de tot el que m’has ensenyat en aquest temps.

M’has ensenyat que l’amor està per damunt de tot,

Que els amics sempre hi són, generosos, a punt per no deixar-me caure,

M’has confirmat el que ja sabia, que els teus pares viuen en l’amor,

Que són tan valents com tu i que per damunt de tot, saben estimar.

Acompanya’ls sempre, perquè amb tu aprenguin encara més el gest de la generositat,

Que tan bé coneixen.

Deixa’m dir-te que ells, són una llum que fa temps que m’acompanya.

Ho sabies, eh que si? Ajuda’m també a no oblidar-ho

Deixa’m que et porti amb mi, dins del meu cor, per seguir aprenent jo també a ser tan generosa.

Petit, quina sort que tens. No estaràs mai sol. I ens seguiràs fent somriure amb la teva presència.

I ens faràs valents amb el teu nom, que llueix a cada fulla d’aquest paisatge anomenat vida.