La nina està trista, diu que vol marxar
S’ha passat la vida al costat d’homes que no l’han
sabut estimar
Ara mira per la finestra, voldria volar
Deixar-ho tot enrere i anar a aquella terra
On no hi ha dolor ni tristeses
On no hi ha dolor ni tristeses
On no li poden fer més mal
On no rebutgen a les deeses
Nina bonica, tu que saps donar, no marxis
encara
Aprèn a volar de veritat, amunt ben alt
On els somnis es fan realitat
Recorda que val saber estimar
Nina, flor, que el cel et mira
Que el vent els cabells acaricia
Deixa que la teva llum il·lumini
Que el mon t’enyora quan te’n vas i et quedes
tancada
Lluita, cuca de llum
Floreix de nou
Nina, ninona estimada
Nina, tu que saps donar, no marxis encara
Aprèn a volar de veritat, amunt ben alt
On els somnis es fan realitat
Nina, recorda que n’és de bo saber estimar
No hay comentarios:
Publicar un comentario