gràcies

Ja fa dies que guardo records fugissers, instants imprecisos en el meu record, que col·lecciono com tresors, dins d'aquest petit cofre intangible.
En cada un d'ells hi he acaronat un sentiment, més dolç, més tendre o més feixuc, més lleuger, més amarg o més dur.
Tots ells sóc jo. Tots ells parlen de mi.
De tant en tant algú els mira, en silenci. De tant en tant algú em pica l'ullet. I intueixo algun somriure.

Gràcies per les vostres mirades generoses.

dibuix del pare