quisiera

quisiera ser a la vez

princesa de cuentos encantados

guerrera de batallas desbocadas

niña de dulces sueños en fuertes brazos

y mujer de paso firme y serena la mirada

y solo soy yo misma

mujer, guerrera, princesa y niña

soñando cuentos, librando batallas, con paso firme, allí donde vaya

quart creixent

cara fosca
clar de lluna
 






 avui creix i ensenya el rostre
demà esllangueix i amaga el gest

gent de colors

gent de colors que em doneu la mà

els dies grisos

sou allò que la vida em dóna per seguir avançant

gent de colors que em sortiu al pas

amb una mirada clara

sou un regal

demà...

què m'espera rera la porta oberta...?

què hi veuré quan m'hi apropi i tregui el cap...?

els gallerets vermells sortiran cada primavera?

i seguiran sent els núvols de cotó fluix, a l'altre costat?

després de la pluja, el verd em tenyirà les ninetes?

i el iogurt amb menta fresca tindrà el mateix gust d'abans?

 

hi haurà barques que surin a la mar salada?

i somriures dolços que em regalin coneguts i estranys...?

no són dubtes ni recances, només una inquietud alegre que brota 

després de la pluja de primavera

no he marxat encara

només estic entretinguda en un altre instant precís,
que m'ha atrapat en el seu temps.

m'he deixat endur pel vaivé de la seva incertesa
i m'hi gronxo amb energia, com si en algun moment, de tant fort que és l'impuls
pugui volar i veure-ho tot des del costat del sol.

i mentre, em conformo amb observar-ne de reüll algun pessic,
i mentre bressolo amb tendresa tot allò que és nou i petit
i m'agafo de la mà dels que es gronxen al meu costat,
per no perdre el fil...