no he marxat encara

només estic entretinguda en un altre instant precís,
que m'ha atrapat en el seu temps.

m'he deixat endur pel vaivé de la seva incertesa
i m'hi gronxo amb energia, com si en algun moment, de tant fort que és l'impuls
pugui volar i veure-ho tot des del costat del sol.

i mentre, em conformo amb observar-ne de reüll algun pessic,
i mentre bressolo amb tendresa tot allò que és nou i petit
i m'agafo de la mà dels que es gronxen al meu costat,
per no perdre el fil...