no deixis de creure

vull/tinc

una llum brillant que ensenya els camins

un estel fugaç que compleix un desig

un somriure constant

una mà de reforç

una dansa suau

un gest de suport

una flor 

i la dolça mirada d'aquells a qui estimo

conte d'hivern

Dues volves li caigueren al nas. 

Les va notar tant fredes com les seves mans. 

Començava a nevar i ella seguia al ras. 

La llum del fanal encès la feu tremolar. 

Allà dins deuria estar-s’hi calentó, va pensar. 

I una veu al fons de l’ànima li deia: fes-te petita i arrauleix-te dins del fanal. 

Et regalaré somnis de Nadal. 

vent

si et sents cansat

fondeja suaument l'àncora en port tranquil

però si sents el vent

lleva-la sense ànsia i deriva a un nou destí

arbre

fes créixer les teves arrels en tu mateix

a les teves branques penja-hi picarols

i estima i cuida cada fulla que et neix

 

    

                                        la resta és incert

descans

                    *                            *              *  

 

*                *                 *

*              

*

vida/partida

es mou una peça del tauler que em fa plorar
es mou una altra peça i em veig ballar
tires tu i ploro jo
tiro jo i somrius tu
i tornes a tirar 
temps d'espera del proper compàs
tiro jo i somric amb tu
i sento que la partida no té final
i que no se m'acaben les ganes de jugar

 
passi el que passi, no deixo que la tristesa guanyi la partida
al cap i a la fi, només és un joc on no hi tinc res a perdre
i somric

en color

 m'aturo, hi poso color i segueixo el meu camí

que tinguis sort

desembre

somriu, somriu
que arriba l'hivern
i les cançons es congelen a l'alè
canta-les fluixet,
que no es desperti el fred
i a la vora del foc,
somriu, somriu
i abraça'm fort

remor suau

gràcies

Ja fa dies que guardo records fugissers, instants imprecisos en el meu record, que col·lecciono com tresors, dins d'aquest petit cofre intangible.
En cada un d'ells hi he acaronat un sentiment, més dolç, més tendre o més feixuc, més lleuger, més amarg o més dur.
Tots ells sóc jo. Tots ells parlen de mi.
De tant en tant algú els mira, en silenci. De tant en tant algú em pica l'ullet. I intueixo algun somriure.

Gràcies per les vostres mirades generoses.

dibuix del pare

intuïció

a les meves ganes de jugar, no hi poses normes

a la meva manera d'estimar, no li demanes condicions

 i quan em sento caure, somrius i em dius que provi de volar

descans

quan hagis arribat al final del teu camí, tanca els ulls.
somriu i descansa.
el sol segueix sortint per escalfar els que es queden.

adéu Ramon

eco

escolta l'eco de les teves paraules          escucha el eco de tus palabras

sembla el mateix          parece el mismo

i tanmateix          y aún así

escolta'l bé        escucha bien

que en la distància que ha recorregut fins a tornar       que en la distancia que recorrió hasta volver

porta aire del riu i la muntanya                   trae consigo aires del río y la montaña

somriures de pastors que l'han sentit               sonrisas de pastores que lo escucharon

vent i brisa del mar que l'ha amoixat                        viento y brisa de mar que lo acarició

músiques dolces que haurà ballat                            dulces músicas que bailó

i sons nous que algú li regala                                y sonidos nuevos que alguien le regala

eco   eco

camins

segueix sent el meu camí
el camí de la generositat

em dugui on en dugui
no hi vull renunciar

postal

és bonic rebre quelcom quan estàs lluny

dret/revés

enllaçant passades, una rera l'altra
dret, revés, dret, revés

 

perdent punts i recollint els que s'escapen

i torna a començar
dret, revés, dret, revés

contradicció

entre el desig de no decebre, el desig de no decebre'm i el desig de viure, 

suaument, pausadament...

lliure

sóc lliure per encadenar-me als meus somnis
i sóc lliure per escriure el meu camí

com tu

reflexió

perdre allò que hem estimat és terrible,     però és pitjor no haver-ho trobat mai

mar de calma

enyoro l'instant d'aquest mar de calma

avui que les tempestes fan perillar el vaixell que guio

tanco els ulls i recordo l'illa on em durà el destí

quan el silenci regni i les onades descansin

sons

ahir vaig dansar al so d'una veu preciosa

que m'agradarà tornar a escoltar

la dona de la veu dolça
la veu 

sense paraules

un regal de dilluns al matí

tesoros

no te conviene 

esperar del olmo peras

no te conviene 

imaginar tesoros escondidos bajo las piedras

 entonces, no esperes y coge los tesoros que de la vida te llegan

primaveres

de la més petita de les engrunes en pot sortir la més dolça de les flors

cançò de tardor

«No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls»

somriu, somriu, que la tardor és freda 

i costa trobar l'escalfor d'una mirada

flors

    petits instants que omplen

vencedors

em rendeixo a mi

caic als meus peus

 i en surto vencedor

per a tots aquells que afronten la vida de cara

i somriuen quan es miren al mirall 

ella

ballava de puntetes en la foscor i somiava un país on els cotxes eren de colors

amb el pas dels anys va aprendre a ballar en color i a somiar només en la foscor

volant

perquè volar sí que m'agrada

tocant el relleu

amb la punta del peu

365=12=1

Jugarem a ser nenes les dues

O et regalaré la meva mà de tieta gran i

Arribarem tant lluny com vulguis i

No caurem

Agafades de la mà








sempre que vulguis venir a passeig amb mi

cosas bonitas e inconcretas

como una sonrisa imaginada que no alcanzaste a ver

o esa nube de forma rara que no se convierte en pez

cosas bonitas e inconcretas

para tejer un collar

bajo un rayo de sol de un dia incierto

conte curt

i espiava el món des de l'altre costat de la finestra

mentre a fora hi corria el temps

de 36 a 63

segon assaig

jo

***

actua i aprèn 

mira'm

mira'm

i si veus tristesa

no em regalis flors

mira'm

i si veus alegria

somriu amb mi

mira'm 

i si veus desig

obre els braços

però mira'm que si no em veus deixaré de mirar-te

no és el món que conspira

només és el mon que gira

simplicitat

*     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     * 

  *     *     *     *     *     *    

avança amb el corrent enlloc de fer cas a idees sobre les raons per les quals hauries de resistir-t'hi

volves de cendra

és dolç el fruit i amargues les espines

la bellesa rau en el conjunt

la força, en l'equilibri

primer assaig

davant
darrera
dret
invers
jo
ella
...
suaument

observa i aprèn